07-05-2020

Impacte del Coronavirus al comerç català: resultats de la setena onada d’enquestes

Resultats de la setena onada d’enquestes (del 20 al 26 d’abril)

Mentre l’evolució del virus segueix el seu curs, el sector comerç de Catalunya segueix lluitant per vèncer l’aturada de l’activitat econòmica i trobar un nou encaix en aquesta realitat.

L’informe setmanal d’anàlisi de l’impacte de la COVID en el comerç, en aquesta ocasió, corregeix una predicció que vam fer a principis de mes d’abril. A continuació, apunta a un escenari de futur a mig termini que caldrà observar amb atenció. Finalment, tracta d’observar el paper que ha tingut la publicitat durant la crisi.

Pel que fa a la predicció corregida, els resultats de la darrera onada esmenen la previsió de tancament definitiu de negocis que es feia a principi de mes. Després d’aquestes setmanes, la liquiditat ha arribat en forma de deute i, per tant, aquest pot ser un motiu que hagi permès garantir la continuïtat de bona part dels negocis.

Tanmateix, aquest escenari – que sens dubte és molt positiu – es podria veure’s afectat de manera substancial en funció del comportament de la demanda en el futur a mig termini.

El supòsit que plantegem (absolutament condicionat a diferents variables imprevisibles i de les mesures econòmiques i socials que puguin sorgir en les properes setmanes) és el d’una segona onada de tancaments definitius.

Disseny mostral

La tècnica de mostreig probabilístic emprada és l’aleatòria simple. El nombre d’enquestes realitzades fou de n=280, de les que se n’han descartat 17 ja que, o bé no complien els requisits per formar part de la mostra o bé, van respondre l’enquesta per duplicat.

Sectors de comerç Mostra de la 7 onada

 

Aspectes metodològics

En aquesta ocasió s’han emprat, bàsicament, mètodes d’estadística descriptiva. També s’ha dut a terme diferents mètodes multivariants com, per exemple, l’anàlisi de regressió lineal. 

Tanmateix, els resultats obtinguts han tingut una bondat d’ajust molt baixa i, per tant, tot i aportar significança tant en el model en conjunt com per les variables individuals, s’ha cregut convenient no donar-li validesa científica. 

Resultat

El sector aguanta l’embat i els tancaments definitius del mes d’abril i maig seran inferiors dels esperats inicialment

El temor a un tancament definitiu dels establiments no serà tant com s’esperava; si més no, a curt termini. En aquest sentit, només el 3% del sector preveu haver de tancar definitivament les seves portes a finals d’abril.

Gràfic 1: Histograma. Previsió de continuïtat dels negocis a finals d’abril (resultats de la última setmana d’abril)

Grafic 1 setena onada

Aquestes dades difereixen de les recollides a la quarta onada d’enquestes (dutes a terme la primera setmana de mes d’abril) ja que, en aquell moment, el 14% tenien una quasi definitiva previsió de tancament i el 23% ho considerava com una opció més real (veure gràfic 2). 

Un mes després es preveu que el tancament no serà tan majoritari com el previst inicialment.

Gràfic 2: Histograma. Perspectiva de poder garantir la continuïtat del negoci fins el 30 d’abril. Resultats de la primera setmana d’abril

grafic2  setena onada

A mida que passen les setmanes, la incertesa de poder sobreviure ha anat minorant.  De fet, un 24% d’empreses del sector que a principis d’abril tenien una sensació clara de tancament si continuava vigent, a finals de mes han canviat la seva percepció.

Un dels factors que poden explicar aquest escenari ha estat la possibilitat de palanquejament i, per tant, l’obtenció de liquiditat a curt termini. Com s’ha anat apuntant en informes anteriors, la principal problemàtica que ha hagut de fer front el sector ha estat disposar de líquid. I com també s’ha apuntat, el finançament aliè ha estat l’únic recurs que ha permès garantir-lo.

El perill que hi hagi un tancament d’empreses més gran que l’esperat dependrà del període de desescalada i altres variables de difícil predicció

Si el resultats apuntats en l’anterior apartat es complissin, ens trobaríem en un escenari en què l’oferta comercial (entesa com a quantitat d’establiments del sector comerç) sofriria una lleu davallada (de q a q’) (veure gràfic 3)

Fins i tot, ens podríem trobar en un context en què, en determinats sectors, es podria notar un lleu increment de preus (de p a p’) sempre condicionat a l’elasticitat de la demanda i de l’oferta.

Gràfic 3: Corba d’oferta i demanda. Supòsit A. Escenari actual.

grafic 3 setena onada

Tanmateix, s’ha de contemplar la possibilitat que la corba de la demanda també experimenti oscil·lacions en un futur a mig termini.

Aquesta variació dependrà molt del canvi en les pautes del consum domèstic, i aquestes estan molt condicionades al període de desescalada o d’un nou rebrot víric.

Tot i això, el nostre supòsit s’argumenta a partir de la següent premissa:  en períodes de molta incertesa, la demanda es contrau, esdevé més racional, pot baixar l’activitat en determinats sectors i incrementar-se l’estalvi que sorgeix de la preocupació del moment.

Certament, s’ha d’observar la conducta que pren la propensió a l’estalvi. Tot i que actualment pot originar-se arran de la precaució i la incertesa, s’ha de tenir en compte que, amb els rendiments dels actius actuals no hi haurà masses incentius a l’estalvi a llarg termini.

Addicionalment, cal afegir la possibilitat que el volum de persones a l’atur esdevingui creixent i, per tant, la renda familiar bruta disponible també experimenti un descens. En conseqüència, aquest element reforça l’argument d’una possible davallada del consum.

Si això passés, el supòsit A (gràfic 3) caldria ser modificat amb un desplaçament de la corba de la demanda (de D a D’) fruit de les consideracions esmentades.

En aquest sentit, si el moviment de la demanda fos superior al de l’oferta (D>O) l’escenari podria ser pitjor del previst ja que el descens de l’oferta de determinats sectors seria més gran que l’esperat (q a q”) i, fins i tot, estaríem davant una possible minoració de preus (de p a p’).

Es podria, també, vacil·lar sobre una possible guerra de preus en determinats sectors per tal de mantenir la competitivitat; sobretot, en aquells casos en que les empreses vulguin treure estocs per tal de disposar de liquiditat (bens durables i de temporada) o guanyar mercat.

Gràfic 4 : Corba d’oferta i demanda. Supòsit B.

grafic 4 setena onada

Amb tot, la incertesa del futur ens fa preveure múltiples escenaris, alguns de pessimistes però d’altres d’optimistes; ja que davant èpoques de canvi també poden sorgir noves oportunitats pel comerç urbà.

La publicitat: un recurs molt viu durant la crisi

El període de confinament ha servit a moltes empreses per dur a terme accions de comunicació i publicitat amb la clientela.

Els motius poden haver estat varis: posicionament, notorietat, promocions de vendes, responsabilitat social corporativa, etc.  Tot i això, més enllà de la finalitat que s’ha perseguit resulta d’interès observar diferents metodologies per dur a terme la publicitat (veure gràfic 5).  En aquest sentit es fa la següent lectura:

  • El 87% del sector ha dut a terme algun tipus d’acció publicitària durant la crisi.
  • El 41% ha dut a terme publicitat contractada en diferents mitjans o ho ha deixat en mans de professionals.
  • El 46%, opta per autogestionar-se les xarxes socials; molt probablement a mode d’optimitzar despeses.
  • El 19% inverteix diners en la seva publicitat digital: ja sigui mitjançant campanyes patrocinades (10%), community managers (5%) o Google Adwords (4%).
  • El 12% ha optat per fer publicitat en mitjans de comunicació locals (9%) o comarcals (3%).

Gràfic 5: Tipus de publicitat realitzada durant la crisi

gràfic 5 setena onada

Annexes

Estat d'ànim

Gràfic A1. Estat d’ànim del sector comerç. (20-26 abril)

grafica A1 setena onada

Taula A1. Evolució estat d’ànim del sector comerç.

taula A1 setena onada

Variacions de vendes

Gràfic A2. Variació de vendes respecte mateix període que l’any anterior.

grafic A2 setena onada

Gràfic A3. Variació de vendes sectorial respecte mateix període que l’any anterior.

taula A2 setena onada

Copyright © 2020 J3B3 Economics. All rights reserved.