04-10-2017

Impacte directe i indirecte de UNIQLO a Barcelona

La mirada aquests dies està fixada amb l'arribada d'Uniqlo a Barcelona

Uniqlo s'ha establert en un dels principals creuaments de la ciutat; Passeig de Gràcia amb Gran Via. Sens dubte, dues artèries capaces d'absorbir milions de persones a l'any.

L'aterratge d'aquesta marca significarà una efemèride ja que – per fi! – aquesta companyia amb presència a les ciutats comercialment més importants del món aconsegueix un ancoratge estratègic en el sud d'Europa.

Barcelona està, doncs, de celebració ja que pot presumir d'alternar-se amb una oferta comercial de primer ordre al nivell de Londres, Paris, Berlín, Nova York i Tòquio. Aquesta última és, precisament, el bressol de Uniqlo.

Però, Què hi ha darrere d'aquesta marca? Què la fa tan rellevant? I què fa que tots els mitjans vagin plens anunciant tal benvinguda?

Uniqlo forma part de la societat japonesa Fast Retailing Co., Ltd, una matriu empresarial amb diferents marques que, a més de la susdita, compta amb Comptoir de Cottoners, GU i Theory, entre unes altres.

Quant al volum de negoci, Uniqlo en el 2016 va facturar 11 mil milions d'euros. Una xifra gens menyspreable. A més, dins de la matriu, representa el 81,5% de la facturació del grup. El lector pot deduir que no és una empresa qualsevol. De fet, la seva competència directa és, ni més ni menys, que Inditex, Gap, Mànec, Primark, Desigual i qualsevol gran multinacional del sector tèxtil que se us ocorri. La batalla està servida.

Hi ha diversos aspectes tècnics que han de ser comentats. Uns donis del punt de vista del retail internacional i uns altres donis del prisma de l'impacte que tindrà en el comerç local.


El retail internacional

Anem a pams. Comencem pel retail internacional analitzant Uniqlo per dins.

En primer lloc, les vendes de la marca mitjançant l'i-commerce signifiquen el 30% del total. Per tant, el canal electrònic aporta una xifra de facturació molt important, amb un marge d'explotació més elevat que el de les tendes físiques. Això converteix als punts de venda en veritables flagship stores; el lloc on la companyia es troba i relaciona amb els seus clients.

En segon lloc, el mercat japonès assumeix el 73% del EBITDA mentre que l'internacional, amb uns ingressos d'explotació bastant semblants, reporta la resta. A més, el mercat internacional té semblant nombre de punts de vendes que el japonès. Concretament, en 2016, hi havia 1.795 tendes, de les quals el 53% estaven repartides a tot el món i la resta a Japó. L'aposta per l'expansió internacional és una estratègia que la corporació anuncia com un dels pilars principals del creixement de la matriu. De totes maneres, els resultats derivats d'aquesta estratègia de globalització es presumeixen a llarg termini.

Quant al model de negoci, hi ha una integració vertical on es controla tot el procés; donis del disseny de les peces fins a la logística. En conseqüència, els marges bruts de contribució arriben a aconseguir el 58% de la facturació neta i els costos operatius més significatius són, com sempre en aquests casos, la contractació del personal i el lloguer dels immobles. La resta de conceptes és peccata minuta.


Impacte a la ciutat de Barcelona

Arribats a aquest punt, analitzem quin impacte té l'arribada d'una multinacional com aquesta en una ciutat com Barcelona.

D'una banda, augmentarà la notorietat i el prestigi de la urbs; fent d'aquesta destinació una miqueta més apetecible per al turisme del que ja és. De fet, Barcelona podrà presumir de tenir moltes ensenyes internacionals i, encara que encara li faltessin algunes, aquestes ja són poques i està en camí d'aconseguir-ho. L'efecte immediat és, llavors, un augment del trànsit de vianants; aquest aspecte tan ben valorat pel retailer.

D'altra banda, Uniqlo (així com qualsevol altra gran marca) té darrere una matriu empresarial complexa que es deu, per sobre de tot, als seus inversors. La rendibilitat és, llavors, l'al·licient que mou als consells d'administració a prendre decisions concretes. I el fet que la cadena de producció sigui vertical, propicia que l'impacte directe a la ciutat sigui, més aviat, poc. Sense tenir en compte l'arrendament (que va a les arques d'holdings immobiliaris), únicament els salaris dels empleats i alguna subcontractació puntual, es quedaran aquí. La resta, serà transferit cap a Japó, amb prèvia escala a Londres, que és on es troba la seu europea.

Finalment, l'entrada de corporacions gegantes canvia les regles de joc en l'escena immobiliària local, desplaçant al mitjà i petit comerç a carrers secundaris i, en algunes ocasions, fins a liquidant-ho.

Si bé és cert que les grans marques aporten caché a la ciutat, les PIMEs aporten l'ànima.

L'objectiu és clar. Les polítiques locals en temes de comerç s'han de desenvolupar aprofitant l'actiu que deixa la globalització: l'elevat nombre de persones que atreuen. D'aquesta manera, s'ha d'aconseguir una dispersió de la gentrificación cap a altres zones de la ciutat, i que puguin trobar comerç amb esperit, petit, diferent, més personalitzat, que generi valor i que il·lumini la resta de districtes.

Ja hi ha propostes d'aquest tipus a Barcelona, en els districtes de Gracia, de l'Eixample o del Born, per posar un exemple, encara que hauria d'haver-hi més: com es pot veure en el cas de Londres, Berlín, Viena o Nova York.

Jordi Bacaria

Economista

Copyright © 2020 J3B3 Economics. All rights reserved.