Una diagnosi ciutadana creua les dades de camp del comerç d’un municipi amb la percepció dels agents implicats. El resultat és un diagnòstic compartit sobre el qual decidir.
La diagnosi ciutadana recull què hi ha a cada local, com funciona el teixit comercial i què n’opinen els agents implicats. S’aplica a un eix, a un centre urbà, a un barri o a tot el terme municipal, segons l’abast del projecte. Es fa abans de redactar cap norma i acompanya la resta de peces del projecte: l’inventari d’edificis i locals, el mapatge, la plataforma SIG i el visor públic informatiu. Aquest article explica com es fa i com es tradueix en decisions de comerç urbà.
Índex de l’article
01
Per què la participació decideix el resultat
La metodologia de referència a Catalunya situa la participació en dos moments concrets. Primer, a la fase d’informació, amb estudis de camp basats en enquestes a la població i al sector comercial, considerat individualment i també a través de les seves associacions. Després, a la fase d’avaluació, on recomana propiciar la participació del sector comercial i dels representants de la població consumidora.
A més, hi afegeix una observació pràctica. Mantenir aquesta participació fins a l’elecció final del model comercial fa que el resultat sigui molt més consensuat i assumit, cosa que en facilita la implantació.
La raó jurídica de fons
Una regulació dels usos dels locals comercials en planta baixa ha d’emparar-se en una raó imperiosa d’interès general de naturalesa urbanística: la protecció de l’entorn urbà, la revitalització del nucli. I ha de ser adequada i proporcionada. Quan la norma fixa un nombre màxim d’establiments o una distància mínima, l’ajuntament ha de poder acreditar que aquell criteri respon a un motiu concret. El suport habitual és un estudi econòmic que ho demostri, i la diagnosi és on queda documentat.
02
D’on surt la informació
Cada font serveix per a una cosa, i totes tres es necessiten.
| Font | Què aporta | Què cal vigilar |
|---|---|---|
| Registre d’activitats autoritzades | Punt de partida i referència administrativa de l’àmbit. | Les baixes arriben amb retard i el registre recull una part de les activitats. |
| Censos i fitxers municipals | Permeten completar i contrastar l’activitat de la zona. | Classificacions pensades per a una altra finalitat; l’IAE va perdre fiabilitat fa anys. |
| Reconeixement visual directe | La radiografia fiable: local per local, amb ubicació i activitat. | Té cost de camp i caduca: convé preveure com s’actualitzarà. |
03
El mètode, pas a pas
És la seqüència que vam aplicar a la diagnosi compartida del nucli antic de la Seu d’Urgell. Va ser dins el pla pilot de la Generalitat per a la transformació comercial urbana, i s’adapta a cada municipi.
1
Context territorial i dades secundàries. Saber de què es parla: fonts estadístiques, evolució del teixit, infraestructures i condicionants estructurals de l’àmbit, inclosos els que venen d’altres àmbits i en determinen la viabilitat.
2
Reconeixement de la situació. Treball de camp sobre les plantes baixes amb accés directe des del carrer. Es classifiquen en sis tipus: comerç detallista, indústria i majoristes, serveis a la venda, serveis professionals, serveis no mercantils i locals buits. El detall es completa amb els vuit sectors del PTSEC.
3
Mapatge. Un mínim de tres representacions per zona: visió global, detall dels tipus de comerç i detall dels tipus de serveis. És el material que després alimenta la plataforma SIG o el visor públic informatiu.
4
Enquesta de clima comercial. Estructurada per blocs: perfil del comerciant, antiguitat, situació econòmica, valoració de l’entorn, relació amb la resta de comerços i percepció del relleu generacional. De fet, el relleu generacional anticipa millor que cap altra variable l’estat d’un eix d’aquí a cinc anys. Quan es tracta d’actualitzar un pla d’usos, com a l’estudi per al nou pla d’usos comercials de Sant Andreu de Llavaneres, l’enquesta es duplica: als comerciants i als consumidors.
5
Entrevistes en profunditat. L’enquesta dona magnituds; l’entrevista dona explicacions. També és on afloren les tensions del mercat immobiliari local, que és on acaba residint el conflicte d’usos: la pugna per l’explotació d’un emplaçament.
6
Tallers de co-creació diferenciats. Sessions separades amb comerciants, ciutadania, grups polítics municipals i personal tècnic. Ajuntar-los tots en una sola sala sembla més eficient i és pitjor: els discursos s’inhibeixen mútuament. Cada taller treballa amb material propi, com mapes impresos, fitxes de valoració i exercicis de priorització, i amb temps taxats per pregunta.
7
Matriu de prioritats i DAFO estratègic. Es creuen les dades amb la percepció recollida i se’n deriva una matriu de prioritats consensuada, traduïda en un DAFO separat en factors estructurals, conjunturals i locals. La distinció importa: l’envelliment del teixit demana una resposta diferent de la pressió conjuntural del comerç en línia.
Quatre pràctiques que sostenen la diagnosi ciutadana
04
La caracterització objectiva de la zona
Perquè el diagnòstic descansi en xifres, la caracterització es fa amb llindars. Pel que fa a la pèrdua de diversitat comercial, la referència és el pes del tipus de comerç dominant sobre el total d’establiments comercials o de superfície d’oferta:
Pel que fa a la desertització comercial, el criteri és el pes dels comerços dins dels locals amb activitat: zona comercial a partir de dues terceres parts, mixta entre un i dos terços, i de serveis per sota d’un terç. Tanmateix, la lectura per trams de carrer matisa sempre la xifra global.
05
De la diagnosi als criteris de planejament
Una diagnosi ciutadana val la pena quan acaba en alguna cosa. Per tant, es tanca amb tres sortides operatives.
| Sortida | Què conté |
|---|---|
| Orientacions per a la regulació d’usos | Què regular, on i amb quin grau, amb els criteris uniformes que la memòria haurà de justificar. L’equip d’urbanisme se’n serveix per redactar l’instrument. |
| Mesures d’urbanisme i espai públic | Formen part del nucli del projecte. Si l’instrument és un pla de millora urbana, hi han d’entrar paisatge urbà, mobilitat, urbanització i espais públics. |
| Inventari viu i indicadors | El cens passa a mans de l’Ajuntament, actualitzable, amb els indicadors per mesurar l’impacte de les polítiques aplicades. |
Amb el cens actualitzable, la diagnosi continua servint anys després de l’entrega. Si voleu veure com encaixa dins l’elaboració de l’instrument urbanístic, ho expliquem a la regulació dels usos en planta baixa.
Conclusions
Una diagnosi ciutadana funciona quan el treball de camp precedeix les sessions, quan cada col·lectiu té el seu espai i quan les conclusions descansen alhora en la dada i en la percepció.
El retorn de la participació es mesura dos anys després: que es pugui comprovar amb dades si allò que es va acordar ha passat. Els indicadors definits a la diagnosi són els que ho permeten comprovar, i formen part del desenvolupament local que treballem amb els ajuntaments.
06
Preguntes freqüents
Què és una diagnosi ciutadana del comerç?
És l’anàlisi de la situació comercial d’un àmbit, sigui un eix, un barri o tot el municipi, que combina el treball de camp i les dades amb la percepció dels agents implicats. El resultat és un diagnòstic compartit que serveix de base per decidir mesures de dinamització i criteris de planejament.
Qui hi ha de participar?
Comerciants, ciutadania com a població consumidora, personal tècnic municipal i grups polítics. Cada col·lectiu té la seva sessió, perquè en una sala compartida els discursos s’inhibeixen mútuament.
Qui condueix una diagnosi ciutadana?
La impulsa la regidoria de comerç, amb el suport de l’àrea d’urbanisme quan la diagnosi ha d’acabar en un instrument de planejament. El treball de camp, les enquestes i la conducció dels tallers sovint s’encarreguen a un equip extern amb mirada econòmica i comercial.
Quina diferència hi ha entre la diagnosi ciutadana i el cens de locals?
El cens recull què hi ha a cada local i on. La diagnosi ciutadana hi afegeix per què hi és i què hi troben a faltar els agents, i amb això es pot prioritzar. Totes dues peces es necessiten.
Amb quina freqüència convé actualitzar-la?
El cens de locals admet una actualització periòdica per part de l’ajuntament amb els indicadors definits. Els tallers i les enquestes es repeteixen quan es revisa l’estratègia o quan es prepara un instrument nou de planejament.
A J3B3 acompanyem ajuntaments en la diagnosi ciutadana del comerç del seu municipi: reconeixement i inventari d’edificis i locals, mapatge, enquestes de clima comercial, conducció dels tallers i traducció a criteris de planejament.